CIUDADANOS EN ARMAS (1834-1840)

En el context de la revolució burgesa, la nova classe social ascendent necessitava crear l'aparell coercitiu específic capaç de subrogar al feudal: nació enfront de senyoriu, exèrcit nacional enfront de mainada senyorial, dret contractual enfront de dret consuetudinari, ciutadà enfront de vassall… Milícia nacional enfront d'exèrcit senyorial tradicional… La present obra contempla la Milícia nacional com un aspecte essencial -instrument i escenari- de la verificació de la pròpia revolució antifeudal, per a conformar un vertader factor mediatitzant del règim capitalista que s'està il·luminant. L'aproximació a aquesta institució decisiva s'efectua a través dels aspectes que caracteritzen la seua existència: organització, reglament democràtic, composició socioprofessional, la seua inevitable i imprevisible politització…, però també per mitjà de les directrius civils que emanen de la institució genuïnament revolucionària: l'Ajuntament… i l'especificitat de la conjuntura històrica. A mesura que la revolució s'intensifica, la Milícia incorporarà a les seues files els sectors populars, les aspiracions polítiques dels quals prompte superen aquelles altres establides per la burgesia. La reivindicació democràtica progressivament manifestada en la Milícia, proporciona a aquest peculiar aparat militar la seua definitiva empremta revolucionària. I en justa correspondència el converteix en primer objectiu a desarmar per la burgesia moderada que consumisca la revolució.